LA MEVA WEB
RESSENYES:
RESSENYA PANORÀMIC:
El 19 d'octubre de 2021, vaig poder assistir a la meva primera visita al panoràmic, ja que a la primera malauradament per problemes de salut no hi vaig poder assistir.
La visita que vam realitzar va ser comissariada per Andrès Hispano, un personatge conegut dins del món de l'art.
El festival Panoràmic va ser exposat a la Roca Umbert de Granollers, realitzant diferents itineraris de gran interès.
En el primer itinerari vam poder contemplar el següent:
. One minute forever: Aquesta exposició va ser creada per Erein Wrum i la seva finalitat era crear diferents obres amb objectes, deixant al creador o creadora decidís fer volar la imaginació i dugués el millor d'ell o d'ella, proporcionen la creativitat i la llibertat de cada un.
- No place like home:
Aquesta exposició va ser creada per Weronika Gesica, en aquesta podíem contemplar diferents imatges on apareixien representacions de cases i simulava la família.
- Carles Barba, Caçador d'imatges:
Aquesta exposició va ser creada per Carles Barba i es podia apreciar diferents vídeos relacionats amb el cinema.
Dins del segon itinerari vam apreciar el següent:
- The immortal Jellyfish:
Aquesta exposició va ser carada per Rosana Antolí, a diferència de les interiors l'obra era tota la tèrmica i dins de cada espai podíem entendre les diferents idees que ella ens volia transmetre un cop allà.
Finalment, dins del tercer itinerari vam apreciar el següent:
- El llegat afrofuturista:
Aquesta exposició va ser creada per Mercè Alsina, aquesta obtenia una gran varietat de recursos, ja que podíem apreciar una pintura, un vídeo, un so, un còmic... Totes les obres, però, eren relacionades amb els africans.
Personalment m'ha semblat molt interessant conèixer aquests tres ítems, ja que entre ells aporten diferents coses, tots parlen d'art, però dins de cadascun hi predomina una idea diferent. Assistir a un museu és una bona manera d'aprendre i culturalitzar-se.
SANTA MÒNICA:
El 9 de novembre de 2021, vaig poder assistir a la meva primera visita al museu de Barcelona, Santa Mònica. Dins d'aquest, vam poder visitar dues exposicions diferents, la primera va ser "Reacció en cadena" i posteriorment vam poder gaudir també de" Tabula Rasa".
Aquestes dues van ser exposades de manera molt diferent, però tant una com altre s'exposaven de manera molt visual i interessant.
REACCIÓ EN CADENA:
Aquesta exposició va ser la primera que vam visitar conjuntament, va ser comissariada per Andrés Hispano i Fèlix Pérez-Hita i creada per Dina Kelberman i Jonathan Brown.
Va ser exposada a la planta baixa del museu, en una paret llisa blanca, organitzada en tres grans columnes d'imatges diferents, on es representava un conjunt d'imatges les quals intentaven buscar un ordre, on cada imatge que ens trobàvem tingués una relació.
Relació en cadena, tracta de buscar l'ordre dins de les fotografies a l'atzar, dins del món en línia, on cada una tingui relació amb l'anterior i la posterior.
En la meva opinió, diré que em va semblar una exposició de gran interès, ja que a més de primera vista ser del meu grat, em va agradar la dinàmica i la manera en la qual l'obra es presentava, tan diferent de les que he vist en altres ocasions.
TABULA RASA:
Aquesta exposició va ser la segona que vam visitar conjuntament, posteriorment de "Relació en cadena", aquesta va ser creada per Mònica Roselló i Jordi Guillumet, la qual es va recrear per segona vegada, ja que la primera exposició va donar lloc l'any 2000.
Aquesta, com a principals conceptes utilitza el record i la memòria, el trencaclosques que aquestes dues componen i com recordem el que realment va succeir en un passat.
Per recrear tots aquests conceptes, es va usar una aula fosca on i prescindia un element vital, una tela llisa, que amb ajuda d'un projector de llum, podia representar les ombres que els nostres cossos deixaven, fent la sensació de record i representant la funció de la memòria.
Tabula Rasa, també es va representar de dues maneres més, una on també constava d'una tela, la qual projectava una imatge i a mesura que la llum s'apagava, parts d'ella anaven canviant.Finalment, es va recrear la silueta d'una ciutat, on darrere la tela no hi havia el que ens imaginavem, constava d'objectes diferents, posicionats de diferents maneres i on cada un aportava un record d'un ésser humà que ens envolta.
En la meva opinió, diré que aquesta exposició em va semblar molt interessant també, sobretot en la manera que es representa el concepte de record i memòria i com una tela llisa, amb ajuda de pocs elements, pot transmetre tantes sensacions.
MACBA:
Els alumnes de primer de batxillerat artístic, vam anar a veure una exposició al museu MACBA de Barcelona, una exposició la qual estava dividida en tres parts.
En primer lloc, trobem l'exposició" En temps real", aquesta té lloc al museu des del 14 de maig del 2021 fins al 19 de gener del 2022.
Aquestes obres van ser comissariades per Antònia Maria Perelló i Claudia Segura.
Les col·leccions d'aquesta exposició aposta per l'art de concepte, donant pas a un art conceptual.
És una obra molt visual, acolorida i sobretot variada. A més a més molt original i dona per reflexionar.
Personalment, aquesta va ser la meva preferida, em va agradar el concepte i de la manera que estava exposada i detallada. Em sembla una obra de les més originals en comparació a la resta i que hi ha aconseguit cridar més la meva atenció. Vaig marxar contenta i amb ganes de veure més exposicions semblants a aquesta.
En segon lloc, vam visitar l'exposició "Apunts per a un incendi dels ulls", aquesta té lloc al museu des del 22 d'octubre de 2021 fins al 27 de febrer de 2022.
Aquestes obres van ser comisariades per Hiuwai Chu i el conjunt de Max Andrews i Mariana Cánepa Luna.
Aquesta exposició és metafòrica i busca que finalment siguin implicats tots els nostres sentits.
Les obres que s'exposen dins d'Apunts per a un incendi dels ulls, són creades per jovent d'arreu del món, els quals volen revelar-se i connectar conceptes, fent servir el seu propi punt de vista. A més a més, són obres acolorides i que fan que el públic se senti atret per elles.
A mi personalment em va semblar una exposició interessant la qual tornaria a repetir.
Em crida l'atenció la manera de com algunes estan pintades i m'agrada el contrast de colors que s'implica.
Per últim, vam visitar una última exposició al museu MACBA," Un segle Breu", la qual té lloc a la primera planta del museu.
Aquesta obra d'art, recull diferents que han estat en el mateix museu al llarg de la seva història.
És una guia entretinguda i rica, ja que ens hi trobem amb diferents apartats els quals no tenen a veure els uns amb els altres, però tots tenen alguna cosa que aportar i un significat entre mans.
És molt divers veure com a cada sala hi ha una cosa nova que t'aporta una nova sensació i és atractiu veure com va canviant tot a mesura que vas endinsant en cada una d'elles.
Personalment, em va semblar una bona exposició, em van agradar totes les sales i a més a més vaig estar molt contenta amb la guia, ja que ens va explicar tot molt detingudament i amb ganes que aprenguéssim.
JOAN MIRÓ:
El dia 17 de desembre de 2021, els alumnes de primer de batxillerat artístic del Celestí Bellera, ens vam endinsar en l'exposició temporal" El sentit de l'escultura", al museu Joan Miró.
Aquesta exposició era dividida per cinc apartats diferents, els quals els seus noms eren donats per Mario Montalbettia traves dels seus escrits Poètics. Aquestes diferents zones s'anomenaven: El sentit de l'escultura, Ars Infamis, Present Continu, Contacte i per últim Un cos nou.
Cada una d'elles manté una relació amb la realitat i cada una d'elles té una cosa a aportar, a més d'un missatge que transmetre al seu públic.
Cada exposició té un apartat amb un petit text el qual t'ajuda a entendre millor allò que estàs observant.
Aquesta exposició va ser força interessant i em va passar molt de pressa. Vaig poder gaudir d'ella, però sobretot vaig poder entendre-la i tornar a casa amb nous coneixements de tota mena.
POSAR-SE AL LLOC DE L'ALTRE:
El dilluns 14 de març, els alumnes i les alumnes de primer de batxillerat artístic de l'institut Celestí Bellera, vam assistir al museu de Granollers, ubicat a Granollers Centre.
Va estar una exposició molt curiosa, sorprenent, entretinguda i emocionant, anomenada Posar-se al lloc de l'altre.
Aquesta tractava de la posició que obtenen les altres persones, en com seria viure la vida d'algú altre que no fossis tu mateix, com són el seu costum, el seu àmbit habitual, les seves persones més properes, els seus hobbies inclús la seva roba, habitació, lavabo, mascota... aquesta curiositat, va donar lloc a una activitat molt innovadora. Aquesta, constava en què, els alumnes i les alumnes del Celestí Bellera d'una generació anterior, vam participar en una activitat que on havien d'intercanviar-se el seu dia amb un altre company, de manera aleatòria i cada dia amb un membre diferent.
Des del meu punt de vista va estar interessant, és una experiència que no em desagradaria haver pogut tenir l'oportunitat de participar en ella i que a més a més penso que ajuda molt a empatitzar amb aquells que t'envolten, a veure el món des d'altres punts de vista i a despertar noves curiositats que potser no t'havies adonat que estaven. Per a mi aquesta exposició, ha sigut la meva preferida fins avui en dia, no m'importaria tornar a repetir-la.
CAIXAFORUM BARCELONA
El divendres 3 de juny, els alumnes i les alumnes de primer de batxillerat artístic de l'institut Celestí Bellera, vam assistir al museu CaixaForum, ubicat a la ciutat de Barcelona.
Van estar dues exposicions molt entretingudes i interessants, ja que sota el meu respectiu punt de vista, aquestes estaven fora del normal, és a dir, no era el tipus d'exposició que estem acostumats a veure, i això va fer que es convertissin en una de les meves preferides fins al dia d'avui.
En primer lloc, vam assistir a l'exposició de Magritte. Aquesta tractava d'un conjunt de temàtiques diferents que se separaven per diferents sales. Aquesta separació entre elles, es formava de diferents portes, les quals representaven un dels quadres exposats de la sala en què ens trobem. En aquesta exposició, podíem apreciar tant quadres com escultures, relacionades entre elles, cosa que em va semblar molt rica.
En segon lloc, vam assistir a l'exposició relacionada amb el món del tatuatge. Dins d'aquesta vam poder conèixer la seva cultura i les seves arrels, a més a més dels seus diferents rituals i els seus diferents significats depenen de la zona on és situes.
Aquesta exposició em va cridar molt l'atenció, ja que el món del tatuatge des de sempre m'ha cridat l'atenció i, d'altra banda, el fet de poder apreciar tant obres pictòriques, escultòriques com visuals, va cridar més la meva atenció.
Dit això, m'agradaria repetir aquesta visita, perquè puc afirmar que està d'entre les meves preferides.
CAIXAFORUM - CÒMIC
El dimecres 7 de desembre, els alumnes i les alumnes de primer de batxillerat artístic de l'institut Celestí Bellera, va assistir al museu CaixaForum, ubicat a la ciutat de Barcelona.
Aquesta va ser una exposició molt interessant i visual, la qual ens parlava de la història del còmic, la seva evolució i diferents personatges i creadors.
Dins d'aquesta exposició, hi havia diferents sales, algunes parlaven del còmic i la dona, d'altres parlaven de personatges i creadors molt coneguts, com ara Marvel o Tintín, dos dels meus preferits...
Des del meu punt de vista, l'exposició se m'ha fet molt amena i útil, ja que amb aquesta pots gaudir de les diferents històries i imatges, mentre que et culturitzes, aprens tècnica, història, il·lustració... la veritat que ha estat del meu grat i la repetiria més d'una vegada.
ROCA UMBERT
Els alumnes i les alumnes del Celestí Bellera, vam assistir a diferents exposicions de Roca Umbert.
En primer lloc, vam rebre una exposició oral d'un noi jove el qual ens va introduir el dia dins el museu.
Més endavant, vam apreciar una exposició, la qual recollia diferents obres d'art les quals em van cridar molt l'atenció. En primer lloc, em va cridar l'atenció la manera en què les obres estaven distribuïdes, separades en diferents sectors els quals la part exterior exposava diferents imatges i la part interior exposava una peça audiovisual. També em va cridar l'atenció, una de les exposicions la qual representava situacions o paisatges amb objectes quotidians, com ara per exemple la representació d'un home escalant una muntanya gelada, utilitzant un ninot i ciment.
Més endavant, la Mayra Martell, ens va fer una exposició oral i visual la qual ens va obrir els ulls en relació amb el que passa al nostre voltant i en relació a la dona. Per a mi aquesta va ser la millor de totes, opino que aquestes xarrades haurien de ser més freqüents i que entre totes nosaltres hauríem de posar el nostre gra de sorra per canviar aquesta situació, que malauradament encara conviu entre nosaltres.
Finalment, cal dir que em va agradar molt l'activitat de representar un dels quadres. L'Emma Méndez, la Clara Conde i jo, vam decidir representar un obra la qual sortia un noi ensenyant el cul en mig d'un paisatge.
